Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
Casa forta de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Alçat de l’església i la casa forta J Moner i J Riera És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici La casa forta de Brió o Casa forta de Briolf és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud al primer pis hi havia un altre arc,…
Vilamur

Armes dels Vilamur
Llinatge pallarès que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.
El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei…
Santàngel

Armes dels Santàngel
Família de conversos que tingué l’origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava al call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa Quant a Pero Santángel ,…
Joaquim Setantí i Alzina
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, militar i polític.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…
, ,
Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí
Història
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…
Luis de Velasco y de Castilla
Història
Funcionari colonial castellà, primer marquès de Salinas del Río Pisuerga (1609), cavaller de Sant Jaume.
Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies
la Boella
Masia
Masia i antic terme (agregat al segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona, i des del 2010 al nou municipi de la Canonja) situats a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són…
Tomàs Virella i Totosaus
Economia
Comerciant.
Intervingué la primera guerra Carlina, en la qual fou caporal de la Milícia Nacional de Vilanova El 1838 dimití i emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba A la capital cubana es dedicà als negocis Fou soci de la companyia Puig i Virella Personatge d’influència i promotor social, fou un dels fundadors de la Beneficència Catalana En mèrit a la seva tasca social i comercial, el 1859 fou investit cavaller de l’Orden Americana de lsabel la Católica Home filantròpic, contribuí monetàriament en la campanya d’ajut als ferits, viudes i orfes de la campanya d’Àfrica 1860 i en una altra per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina