Alçat de l’església i la casa forta.
J. Moner i J. Riera
És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici.
La casa forta de Brió (o Casa forta de Briolf) és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m. L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis. La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut. Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud; al primer pis hi havia un altre arc, actualment destruït, que anava d’est a oest. La torre tenia dues portes. N’hi ha una al nivell inferior, orientada a llevant, amb una amplada interior de 90 cm i acabada amb una interessant llinda triangular. Al primer pis, a la façana de migjorn, n’hi havia una altra, segurament la més important; ara és, però, molt transformada. Aquesta porta superior també era acabada amb una llinda triangular i, així mateix, a dins tenia una amplada de 90 cm. En aquest nivell superior, a les façanes oest i nord hi ha sengles conjunts de tres finestres ben repartides a la paret; a l’interior tenen una alçada de 75 cm i una amplada de 40 cm. Els murs d’aquesta construcció són fets amb carreus força escairats, que tenen unes mides de 20 a 25 cm d’alt per de 30 a 50 cm de llarg.
En principi, podríem relacionar aquesta construcció amb els anomenats “masos torre”, que tenen com a edifici prototip la Torre de la Villa (Solsonès), estudiada per primer cop per M. Riu. Després dels darrers estudis, hem de considerar que aquest tipus de construccions eren bastides per membres de la baixa noblesa —cavallers— o de la molt alta pagesia. És una casa forta, del tipus torre, semblant, per exemple, a d’altres com poden ésser la Masó de les Preses (la Garrotxa), que pertanyia a un batlle, o fins i tot a la torre l’Esparra (la Selva), que segurament devia pertànyer a un cavaller. En aquest indret de Brió, tenim doncs a llevant l’església i a l’oest la casa del senyor del lloc —un cavaller o potser el batlle que representava el senyor jurisdiccional—. Per sota d’aquests edificis i també escampades per tot el terme parroquial, hi devia haver les casetes molt més modestes dels pagesos. (JBM)