Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Josep Fuster i Martínez
Música
Clarinetista valencià.
Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És…
Alain Vanzo
Música
Tenor francès.
De petit formà part d’un cor infantil a la seva ciutat natal, mentre iniciava els estudis musicals, i posteriorment amplià la seva formació a Aix-les-Bains El 1954 debutà a l’Òpera de París amb Oberon i dos anys més tard ho feu a l’Òpera Còmica amb Lakmé Després es presentà en diversos teatres operístics d’arreu de França i de Bèlgica, especialitzant-se en el repertori francès, amb autors com H Berlioz, E Lalo, J Massenet, L Delibes o Ch Gounod, del qual el 1984 oferí unes reeixides funcions de Faust a Filadèlfia També ha destacat com a intèrpret de G Donizetti, G Verdi i G…
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Música
Grup coral fundat el 1990 per l’Orfeó Català sota el patrocini de la Fundació Caixa de Catalunya.
Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la…
Lluís de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i…
,
Joan Gerson
Literatura francesa
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Jean Charlier, teòleg i escriptor ascètic francès.
Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423…
Cronologia del segle XIX
Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…
àtom de Bohr
Física
Model atòmic proposat per N.H.D. Bohr el 1913 per a descriure l’àtom d’hidrogen.
Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un electró, sinó…
Verónica Forqué Vázquez

Verónica Forqué Vázquez (2019)
© PP Comunidad de Madrid
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de…
George Clooney

George Clooney
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Fill del presentador televisiu Nick Clooney, es feu popular gràcies a la sèrie de televisió ER 1994 després de deu anys interpretant petits papers al cinema i a la televisió Amb From Dusk till Dawn 1996, de R Rodríguez, accedí al protagonisme cinematogràfic Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, One Fine Day 1996, de M Hoffman Batman & Robin 1997, de J Schumacher The Peacemaker 1997, de M Leder Out of Sight 1998, de S Soderbergh The Thin Red Line 1998, de T Malick Three Kings 1999, de DO Russell O Brother, Where Art Thou 2000, de J Coen The Perfect Storm…
John Christopher Williams
Música
Guitarrista australià.
Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina