Cronologia del segle XIX

Dates històriques i culturals

Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença.
1832 P. Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens.
1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip.
1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas.
1843 Alçament dels militars J. Prim i L. Milans del Bosch contra Espartero a Reus.
Proclamació de la República a Figueres per A. Terrades.
Revolta de la Jamància.
Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques.
1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona.
1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J. A. Clavé.
1846 Creació de l’Associació d’Amics de les Belles Arts de Barcelona (actuarà fins al 1849).
1846-1849 Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlista).
1847 Creació de 1’empresa tèxtil.
L’Espanya Industrial pels germans Muntadas i Campeny.
1848 R. de Cabrera és nomenat cap de les forces carlines a Catalunya.
Inauguració de la línia fèrria Barcelona-Mataró.
Creació de l’Institut Industrial de Catalunya per J. Güell i Ferrer.
1850 Neix Lluís Domènech i Montaner.
1851 Milà i Fontanals es fa càrrec de la càtedra de Teoria i Història de les Belles Arts a l’escola de Llotja.
Inauguració de l’Escola Industrial de Barcelona.
1852 Neix Antoni Gaudí.
Fundació de la banca Arnús per . E. Arnús.
Conflicte de les Selfactines en diverses ciutats catalanes.
1855 Instal·lació a Barcelona de La Maquinista Terrestre y Marítima.
Primera vaga general a Barcelona.
1859 Guerra d’Àfrica.
Restauració dels Jocs Florals.
1860 Victòria del general Prim a Castillejos.
1861 Incendi del Liceu (Barcelona). Fundació de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
1867 Aparició d’un manifest en defensa de la necessitat d’unificar i regularitzar l’idioma a Un Troç de Paper.
1868 Inauguració de la seu de la Societat per a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona.
1869 Enderrocament parcial de la Ciutadella de Barcelona.
Els republicans federals de Catalunya signen el denominat Pacte de Tortosa.
Aixecament federal a diverses poblacions catalanes.
Associació de comerciants i industrials Foment de la Producció Nacional.
«Estado Catalán» és fundat a Madrid per Valentí Almirall.
Fundació a Olot del Centre Artístic per Joaquim Vayreda.
1870 Aixecament contra les quintes a Barcelona.
Formació de la primera associació catalanista, la Jove Catalunya.
Constitució de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
1872 Neix l’Ateneu Barcelonès. Tercera Guerra Carlina.
1873 Neix Isidre Nonell.
1874 Mor J. A. Clavé.
Mor Marià Fortuny a Roma.
1877 Inauguració de la Sala Parés.
1878 Constitució del sindicat del tèxtil Federació de les Tres Classes del Vapor.
1879 Epidèmia de la Fil·loxera a Barcelona.
1880 Instal·lació a Barcelona de la primera central elèctrica de Catalunya.
1880-1899 Modernisme a Catalunya.
1881 Neix Pablo Picasso.
Primer Congrés Catalanista.
1882 Fundació a Barcelona del Centre Català.
1886 Enllumenat elèctric de Girona.
1887 Descoberta a Banyoles d’una mandíbula preneandertaliana.
1888 Exposició Universal de Barcelona.
1890 Casas i Rusiñol s’instal·len a Montmarte a París.

1891

 Unió Catalanista.
Fundació de l’Orfeó Català.
1893 Junta Tècnica de Museus de Ciències Naturals, Parc Zoològic i Jardí Botànic.
1893 Neix Joan Miró.
1893 Constitució official del Cercle Artístic de Sant Lluc pels germans Llimona.
Celebració de la Primera Festa Modernista.
1893-1896 Grup artístic La Colla del Safrà (I. Nonell, J. Mir, R. Canals, R. Pichot, A. Gual, H. Anglada-Camarasa, J. Sunyer, P. Picasso...).
1894 Rusiñol. Museu del Cau Ferrat de Sitges, on hi instal·la les seves col·leccions particulars de ferro, pintura, escultura, ceràmica, vidre...
1895 Rusiñol es vincula al Simbolisme europeu pictòric.
1896 Primera projecció cinematogràfica.
1896 Consell de guerra a Montjuïc.
1897 En la Quarta Festa Modernista organitzada per Rusiñol a Sitges, s’inaugura un monument a El Greco, de l’escultor Josepés.
1897 Es funda la Seu d’Els Quatre Gats a la Casa Martí de Puig i Cadafalch a Barcelona.
1897 F Gelabert filma Baralla en un cafè.
1899 Primeres emissions radiofòniques a Barcelona.

Arquitectura i urbanisme

1847 J. Mas Vila. Nova façana de l’Ajuntament (Barcelona).
1837 J. Buxareu i F Vila. Porxos d’en Xifré (Barcelona).
1847 M. Garriga i Roca, M. Viguié i J. O. Mestres. Façana del gran teatre del Liceu (Barcelona).
1847 Inauguració del primer edifici del Liceu.
1848-1860 F. -D. Molina. Plaça Reial (Barcelona).
1850 Teatre de Banyoles.
1852-1860 Enderrocament de les muralles de Barcelona.
1853 Saló dels Camps Elisis (Barcelona).
1855 J. Criviller. Rambla Nova de Tarragona.
L’Ajuntament de Barcelona aprova el primer projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.

1857

 M. Sureda Deulovol. Plaça de Sant Agustí (Girona).
1858-1860 M. Sureda Deulovol. Teatre Principal de Girona.
1859 A. Rovira guanya el concurs per a la urbanització de l’Eixample de Barcelona.
Pla de reforma d’Ildefons Cerdà.
1862 Elies Rogent. Universitat de Barcelona.
1863 Inici, transformació i ampliació de l’Eixample de Barcelona per Ildefons Cerdà.
Construcció del Teatre Romea.
1863 Elies Rogent. Inici de la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona.
1868-1869 R. Guastavino. Fàbrica Batlló (Barcelona).
1871 J. Fontserè. Inici de la urbanització de la Ciutadella.
1872-1884 Xarxa de tramvies de Barcelona.
1873 Josep Fontserè. Projecció del Mercat del Born.
Elies Rogent. Inauguració de la nova Universitat de Barcelona.
Inici de les obres del Parc de la Ciutadella.
1873-1876 J. M. Cornet dirigeix la construcció del Mercat del Born.
1874 Inauguració del Museu Arqueològic de Tarragona.
1875 Creació de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.
1879 Lluís Domènech i Montaner. Fundació Tàpies de Barcelona.
1882 Inauguració a Barcelona del Museu Martorell de Geologia.
1883 Antoni Gaudí es fa càrrec de les obres del centre pedagogicoreligiós de la Sagrada Família, després que Francisco de Paula y del Villar abandonés el projecte.
1883-1885 Antoni Gaudí. Casa Vicens (Barcelona).
1885 S. de Casanova, director del projecte de l’Exposició Universal de Barcelona.
1887 Elies Rogent, nou director del projecte de l’Exposició Universal de Barcelona.
1883-1885 Antoni Gaudí. El Capricho (Comillas).
1884-1893 Antoni Gaudí projecta i construeix l’absis principal de la Sagrada Família.
1886 Elies Rogent. Restauració del monestir de Ripoll.
1893 Antoni Gaudí. Palau Episcopal d’Astorga.
1887-1908 Lluís Domènech i Montaner i Enric Sagnier. Palau de Justícia de Barcelona.
1888 Lluís Domènech i Montaner. Castell dels Tres Dragons (Barcelona).
1888-1890 Antoni Gaudí. Col·legi de les Teresianes.
1887 Lluís Domènech i Montaner, Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, actual Museu de Zoologia.
1888-1890 Enric Sagnier. Casa Antoni Roger (Barcelona).
1889-1896 Lluís Domènech i Montaner. Palau Montaner.
1915 Antoni Gaudí. Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
1891-1893 Antoni Gaudí. Casa de los Botines (León).
Absis de la Sagrada Família (Barcelona).
F Mariné. Col·legi dels Escolapis de Sarrià.
1891-1896 J. Vilaseca. Casa Pia Batlló «Oro del Rhin».
1893-1896 J. Martorell. Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià.
1893-1898 August Font i Carreras. Palauet de les Heures.
1893-1903 Antoni Gaudí. Construcció de la façana del Naixement de la Sagrada Família.
1895-1896 Josep Puig i Cadafalch. Casa Martí (seu d’Els Quatre Gats).
1895-1902 Enric Sagnier. Duana (Barcelona).
1897 P. Falqués. Hidroelèctrica de Catalunya (Barcelona).
1897 Gràcia, Sant Gervasi, Sants, Les Corts, Sant Martí i Sant Andreu són agregats a Barcelona.
1898-1900 Josep Puig i Cadafalch. Casa Ametller (Barcelona).

Escultura

1804 Damià Campeny. Lucrècia (Barcelona).
1835 Antoni Solà. Monument a Cervantes (Madrid).
1841 J. Bover. Estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller, per a la façana de l’Ajuntament (Barcelona).
1858 V. i A. Vallmitjana. Façana del Banc de Barcelona.
1865 Elies Rogent. Cinc estàtues del vestíbul de la Universitat de Barcelona.
1884-1885 J. Roig i Soler. La Dama del Paraigua.

1888

 Inauguració del monument a Cristòfor Colom i a Rafael Casanova.
1889 Ramon Casas. Plein Air.
1892 Miquel Blay. Els primers freds.
1891-1907 C. Mani. Els degenerats.
1897 Josep Llimona. Primera Comunió.

Pintura

1804 David Campeny. Lucrecia muerta.
Del 1860-1879 Es crea l’escola paisatgística d’Olot.
1862 Francesc Sans i Cabot. El darrer dia de Numància.
1863 Marià Fortuny. La batalla de Tetuan (Barcelona).
1870 Ramon Martí i Alsina. El Bornet.
1871 Marià Fortuny. La Vicaria.
1888-1891 Dionís Baixeras. Records.
1889 Santiago Rusiñol i Ramon Casas exposen a la Sala Parés.
1889 Santiago Rusiñol. El senyor Quer al jardí.
Ramon Casas. Retrat d’Elisa Casas Carbó.
1890 Ramon Casas. Plein air.
Cap al 1890 Ramon Casas. Bal du Moulin de la galette.
1891 Santiago Rusiñol. Erik Satie.
Sebastià Junyent. Dona en un pati.
Antoni Mas i Fondevila. Repòs.
1892 Ramon Casas. Madeleine.
1894 Eliseu Meifrèn. Gent del mar.
J. Brull. La tonsura del rey Wamba.
1896 Isidre Nonell. Paisatge de Sant Martí: la Verneda.
1897 Joaquim Mir. La catedral dels pobres.
1898 C. Hoyos. El dimoni.
Aristides Maillol. Mediterrània o Côte d’Azur.

Literatura, música, cultura

1841 Poesies de J. Rubió i Ors.
1842 Historia de España de J. Cortada.
1843 Publicació de LoVerdader Català, primera revista en llengua catalana.
1845 Aparició a Barcelona de la revista d’arquitectura espanyola Boletín Enciclopédico de Nobles Artes.
1858 Víctor Balaguer. Els bandolers catalans o lo ball d’en Serrallonga.
A. de Bofarull. Los trobadors nous.
1860 Publicació d’Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer.
1864 F. Soler estrena L’Esquella de la Torratxa al teatre Odeón.
1865 I. López funda la revista Un Troç de Paper.
1867 Aparició de la Teoría General de la Urbanización d’Ildefons Cerdà.
1868 Publicació de Lo Gai Saber.
1869 Publicació de la revista satírica La Flaca.
1870 I. López funda el setmanari satíric republicà i anticlerical La Campana de Gràcia.
1871 Publicació de la revista La Renaixensa.
1872 I. López funda el setmanari L’Esquella de la Torratxa.
1874 Publicació de Julita de M. Genís i Aguilar.
1876 Fundació del diari El Correo Catalán.
1877 Jacint Verdaguer. L’Atlàntida. Premi als Jocs Florals.
Introducción a la flora de Cataluña d’A. Cebrià Costa i Cuixart.

1878

 Lluís Domènech i Montaner publica l’article «En busca d’una arquitectura nacional», on defensa la necessitat de noves formes modernes i nacionals en l’arquitectura.
Primer número de La Veu de Montserrat.
1879 Publicació de Catalanisme, lo que és i lo que hauria de ser, de J. Collell.
El diari El Diluvio.
1880 Inici de la publicació de La Il·lustració Catalana.
1881 Fundació de La Vanguardia.
Aparició de La Tramontana. Publicació de L’Avens.
1882 Inici de la publicació de La Ilustración Artística.
Narcís Oller. La Papallona.
1885 Jacint Verdaguer. Canigó.
1886 Valentí Almirall publica Lo Catalanisme on desenvolupa les seves teories sobre l’autogovern català.
1887 Apareix El Regionalisme.
1890-1892 Narcís Oller. La febre d’or.
1891 Creació de l’Editorial L’Avenç.
1892 Recull d’articles La tradició catalana.
1984 F. Pedrell. Por nuestra música.
1896 Himne de l’Orfeó Català El Cant de la Senyera.
Catàleg espeleològic de Catalunya, de N. Font i Sagué.
1898 Primer club de futbol, el Palamós.
1899 Fundació del Futbol Club de Barcelona per J. Gamper.
1899-1903 Apareix Pèl i Ploma.