Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
L’arquitectura romànica religiosa
Art romànic
Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
Vilatge de Ropidera o de les Cases (Rodés)
Art romànic
Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble, surt una pista…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una…
Panoràmica de l’any 2016
Destrosses a Haití per l'huracà Matthew © US DEPARTMENT OF DEFENSE / Kimberly Aguirre L’agreujament de la guerra de Síria, epicentre de la conflictivitat global, va repercutir en una percepció creixent d’incertesa a mesura que es descabdellava l’any, sobretot per la continuïtat en els atemptats terroristes a gran escala a Europa Brusselles, Niça i Berlín, entre els més greus i també als Estats Units Parallelament al conflicte ja enquistat d’Ucraïna, en el qual Rússia fa costat als separatistes prorussos, en contrast amb la intervenció molt limitada dels Estats Units i els seus aliats, el…
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles V, que esdevingué un…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos, sinó també…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina