Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
Guillem VII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1149-72) i d’Omelàs des del 1168, fill i successor de Guillem VI i de Sibil·la de Mataplana.
Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa
Sant Jaume de Lledó d’Algars
Art romànic
El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac…
Blai Verdú i de Sanç
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona fou rector del collegi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio 1593, Opuscula philosophica 1598, Commentaria super disputationem de Trinitate Divi Thome 1602, Acromatica super universam Aristotelis logicam 1614 i Commentaria in logicam Aristotelis 1614, algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá 1607 i Engaños y desengaños…
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II, del qual hi…
Roser Llop Florí

Roser Llop Florí (amb la pilota)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formà part d’una generació que, dirigida per Rafael Mora, aconseguí ser campiona d’Espanya júnior en dues ocasions, a les files de l’AD La Casera de Figueres La temporada 1979-80 aconseguí el segon Campionat júnior i l’ascens a primera divisió amb l’ADEPAF de Figueres Debutà en la màxima categoria la temporada 1981-82 Posteriorment jugà al Picadero, Betània, Masnou Basquetbol, CB Cantaires de Tortosa, Dorna Godella i Juven Sant Sebastian Guanyà la Lliga Catalana i espanyola amb el Masnou i el Tortosa, i repetí títol de Lliga estatal amb el Godella Fou internacional…
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després…
Carmen Fraile López
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
La temporada 1975-76 fitxà pel CD Mataró procedent del RC Celta de Vigo Jugà a l’antic Picadero JC 1979-82, amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1981 i una Copa de la Reina 1980, al CIBES 1982-83, al Betània-Patmos 1983-84 i al CB Tortosa 1984-86, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria 1985 i la Copa de la Reina 1986 El 1986 es retirà i passà a exercir tasques de preparadora física i entrenadora ajudant del CB Tortosa Fou jugadora internacional absoluta D’altra banda, com a llicenciada en Educació Física, ha estat professora de la facultat de Ciències de…
Torre de l’Antic (Camarles)
Art romànic
Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria…
Benifassà
Abadia
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al Baix Maestrat, al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet..
Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina