Resultats de la cerca

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis,…

El poble de Vilacarle o Vilacarli es troba al mig de’l’antiga vall Ribagorçana, a l’esquerra de la ribera drenada pel barranc que porta el seu nom i a la solana del Montet El primer esment del lloc és de l’any 1007, en què l’abat Galí de Santa Maria d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí “ qui fuit de Orratone de Villa Karli ” Sota el mecenatge dels senyors de Lierp, s’hi creà una abadia Desconeixem els motius, però certament l’arxiu de Sant Pere d’Àger conserva tres instruments d’un abat Ató de Santa Maria que féu diverses adquisicions als termes de Vilacarle…

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…

Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…

Estudià a Reus, on collaborà en diverses revistes Membre funcionari de l’Instituto Geográfico y Estadístico, fou destinat a Girona i a Barcelona Fou vicesecretari del Foment del Treball Nacional Nomenat cap d’estadística municipal de Barcelona 1902, fundà i dirigí l’ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona 1903-22 i el Boletín Municipal , on per primera vegada es presentaren les dades ordenades de manera coherent, amb anàlisis descriptives i valoratives de l’estat i l’evolució dels serveis municipals Impulsà la divulgació de les anàlisis estadístiques, l’estudi de l’evolució de la…

Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas destacà…

Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las…