Resultats de la cerca
Es mostren 1867 resultats
El pequeño vagabundo
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1985, Animació, 85 min., dirigida per Manuel Rodríguez Jara, Rodjara.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MRodjara Films Barcelona ARGUMENT Marcelino, pan y vino , de José María Sánchez Silva GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rodjara FOTOGRAFIA Eva María Rodríguez Eastmancolor, normal MUNTATGE Maty Rodríguez Jara MÚSICA Juan Pardo, Chispita cantant, Antonio Caparrós assessor SO Jesús Jiménez INTERPRETACIÓ Juan MCuesta narrador, Veus Amelia Jara Crispín, Teófilo Martínez Fray Camilo, Javier Franquelo Fray Benito, Rafael de Penagos el conductor, Eduardo Calvo el superior, Ángela González Violeta, Juan Carlos Ordóñez Silvestre ESTRENA Barcelona, 29071985, Madrid,…
La fiel infantería
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 99 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ágata Fims Madrid ARGUMENT La novella homònima de Rafael García Serrano GUIÓ R García Serrano, JL Dibildos FOTOGRAFIA Manuel Berenguer Eastmancolor, Filmascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduardo Torre de la Fuente MUNTATGE Alfonso Santacana MÚSICA Antón García Abril INTERPRETACIÓ Analía Gadé Elisa, Tony Leblanc Poli, Arturo Fernández el comandant Goñi, Laura Valenzuela Julia, Ismael Merlo Andrés, María Mahor Nicky, Mabel Karr Paloma, Jesús Puente el caporal Silvestre, Paloma Valdés Lucía, Juan Calvo Don Blas ESTRENA Madrid, 11011960, Barcelona, 18011960 PREMIS…
Carles Mira i Franco
Cinematografia
Director.
Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es…
Romà Guardiet i Bergé
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…
Àlex Casanovas i Hernández
Cinematografia
Actor.
Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’…
Julius Wilhelm Richard Dedekind

Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell…
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de…
hàbitat
Geografia
Localització territorial de la població humana.
El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’àrea cultural…
agroecologia
Agronomia
Conjunt de tècniques agrícoles que tenen en compte els principis de l’ecologia.
Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina