Resultats de la cerca

Situació Sector oriental de la torre de planta circular que presidia el castell, l’única part que se n’ha conservat ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Llaguarres es localitzen al cim d’una cinglera de la serra del mateix nom, damunt del puig de Calbera 1 150 m d’altitud Aquest emplaçament proporciona a l’indret una visibilitat privilegiada en totes les direccions Mapa 31-11 250 Situació 31TBG916723 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Benavarri a Llaguarres a tocar del quilòmetre 7, al Pla de la Dona, surt a mà dreta una pista de terra que al cap d’1 km, aproximadament,…

La creació El 1967, el banc Padró i Companyia, SRC es transformà en societat anònima amb el nom de Banc Mercantil de Manresa La família titular de les accions, formada per Ricard Padró i Costa i la seva mare, Enriqueta Costa i Compte, vengué la totalitat de les accions a un grup encapçalat per l’home de negocis Josep Maria Santacreu, molt vinculat a la comarca Poc després, hi entraren com a accionistes el manresà Antoni Serra —La Catalana d’Assegurances, Asepeyo— i un grup d’empresaris catalans de diversa procedència El banc es mantingué amb el mateix número 51 de la Banca Local que tenia…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…

En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el sentit ampli…

El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…

Situació Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals ECSA – JA Adell L’església de Sant Sadurní o Sant Serni és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó MLIC Mapa 34–10215 Situació 31TCG548900 Història El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans,…

Situació Edifici malmès i embardissat situat al costat del cementiri ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del cementiri, situat a la part alta del poble Berén és a uns 7 km de Noves de Segre, per una pista que segueix el fons de la vall i va fins a Argestues Mapa 34–11253 Situació 31TCG610866 El poble de Berén és situat a la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Pallerols JAA Història La parròquia de Berhen és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1030 hi ha documentada la donació d’unes terres situades “ in comitatum Orgello, in…

Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…