Resultats de la cerca

Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…

Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta aquest indret és de data incerta, però…

Situació Fortificació totalment en ruïnes situada a poca distància del poble del Pla de Manlleu ECSA - J Bolòs Fortificació situada al nord-est de la població del Pla de Manlleu, al cim d’un petit tossal, sobre la riera de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF747812 Des del poble del Pla de Manlleu, havent passat el pont, surt a mà dreta una pista que porta fins a una masia abandonada Des d’aquesta casa, si anem cap a l’esquerra oest, a peu, hi arribarem al cap de 5 minuts JBM Història No es tenen referències d’aquesta fortificació en època medieval Únicament es documenta el mas de la…

Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…

El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…

Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró   Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró   Muscardinus avellanarius , més…

La daurada grossa o dauradella  Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…

El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir, format per…

Situació Vista general de l’església després de la seva reconstrucció El porxo afegit és el panteó de la família propietària de l’església JM Ubach L’església de Sant Andreu del Prat del Campanar, situada a 1 505 m d’altitud, es troba al poble d’Arinsal, parròquia de la Maçana És a uns 400 m de la sortida del poble, en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp que tocava al riu fins que fou construïda la carretera És limitada per aquesta, el torrent dels Càcols i el torrent de Ribassols Situació x 1°20′00” — y 42°34′30” XLM Història L’existència d’aquesta…

Situació Torre de planta rectangular molt malmesa que centra l’ampli recinte d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre el poble de l’Albiol, en un dels contraforts meridionals de les muntanyes de Prades Hi ha una bona panoràmica sobre el Camp de Tarragona Mapa 33-14445 Situació 31TCF399688 De la carretera C-240 que va de Reus a Alcover surt la que porta fins a l’Albiol Des de les darreres cases de la part de dalt del poble surt un corriol que mena, en pocs minuts, fins al castell També s’hi pot anar per l’antic camí que surt de la carretera, a uns centenars de…