Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en província i s’annexà la majoria…
Ponç de Saguàrdia i de Saportella
Història
Senyor de la Guàrdia (de Ripoll).
Fill de Ramon de Saguàrdia Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l’infant Pere a París 1275 A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet castell de Llo S'alià amb el comte d’Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d’Urgell, protegit per Pere el Gran Era governador de Mallorca quan tingué lloc l’expedició d’Alfons II el Liberal contra l’…
Gabon 2012
Estat
La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta per les lluites internes,…
Jordània 2012
Estat
Al començament de juliol, diferents posicions entorn d'una esmena de la llei electoral van generar manifestacions al país L'esmena amplia de 140 a 150 el nombre de diputats i de 17 a 27 el nombre de candidats presentats per cada partit o coalició La principal força d'oposició, el Consell Consultiu dels Germans Musulmans, va estimar que l'esmena no representava un veritable procés de reforma política i va amenaçar de boicotejar les eleccions anticipades Aquest grup polític demana un sistema parlamentari en el qual el primer ministre sigui escollit i no…
Montenegro

Monestir de Rezevici
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…
Coalición Popular
Política
Coalició electoral d’àmbit estatal establerta per a les eleccions legislatives de l’Estat espanyol del 1982 entorn d’ Alianza Popular
.
En formaren part, també, el Partido Demócrata Popular , la Unión Liberal que el 1983 es transformà en Partido Liberal, Unión del Pueblo Navarro, Unión Valenciana i Partido Aragonés Regionalista Obtingué 106 diputats i un menys en les del 1986 sense Unión Valenciana i el Partido Aragonés Regionalista Es dissolgué el 1987
Rita Barberà i Nolla

Rita Barberà i Nolla
© Comissió Europea
Política
Política.
Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…
Horatio Nelson
Història
Almirall anglès.
Fill d’un pastor anglicà, el 1770 entrà com a guardiamarina a les ordres del seu oncle, el capità Maurice Suckling Viatjà en vaixells mercants i en missions exploratòries a l’Àrtic i, malgrat haver passat dos anys a terra sense feina, el 1779 fou nomenat capità La carrera naval de Nelson començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa A Nàpols conegué lady Hamilton, muller de l’ambaixador anglès, que esdevingué la seva amant En un desembarcament a Còrsega perdé un ull, però en la batalla del cap de San Vicente la seva intelligent decisió atorgà la victòria a la flota…
Francesc Antich i Oliver

Francesc Antich i Oliver
© Presidència Govern Illes Balears
Política
Polític.
Llicenciat en dret, treballà en diversos organismes de l’ajuntament de Palma Afiliat al PSOE , fou secretari de Política Institucional 1987-90 i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva 1994-97 de la Federació Socialista de Mallorca des del 2000 amb el nom de Partit Socialista de les Illes Balears , de la qual fou elegit secretari general el 1997 Ha estat alcalde d’Algaida 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992 Fou conseller al Consell Insular de Mallorca 1992, la Comissió de Medi Ambient del qual presidí en 1995-99 En les eleccions del 1999, un pacte Pacte de Progrés…
Unió Mallorquina
Política
Partit polític mallorquí, creat l’any 1982 a Palma, d’ideologia conservadora i mallorquinista.
En fou el primer líder Jeroni Albertí i Picornell , el qual presidí el Consell Insular de Mallorca fins l’any 1987 L’any 1988 fou nomenat president del partit Antoni Pons i, el 1993, Maria Antònia Munar i Riutort , que al desembre del 2007 cedí el càrrec a Miquel Nadal El 1987 i el 1991 s’integrà en el Govern balear presidit pel Partido Popular L’any 1995, gràcies a l’anomenat “pacte de progrés”, Munar assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca amb el suport dels partits d’esquerres El 1999 aquest pacte s’estengué a les institucions de les Illes Balears, i Unió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina