Resultats de la cerca

Establí sucursal a Avinyó 1360, a València 1393, a Barcelona 1394 i a Mallorca 1395 L’arxiu consta d’uns 140 000 documents, alguns amb la informació política que podia interessar als negocis El comerç era general esclaus, fruita seca, llanes comprades en brut al Principat de Catalunya i el Regne de València i retornades teixides i, probablement, també obres d’art

La crisi econòmica va colpejar amb més duresa aquest país que la resta dels seus veïns i les previsions van indicar una caiguda del PIB entorn del 3,9% La desacceleració econòmica dels Estats Units, principal font de turisme, inversió, finances i comerç, va tenir un impacte negatiu molt alt en l'economia del país i va incidir en aquestes xifres

Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters

Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable

Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld

Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no feu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i feu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…

Estudià a Cervera i es doctorà a Osca Amplià estudis de física a l’estranger El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica 1791-98, que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica 1816-20 També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804 Collaborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents El 1805…

La seu del secretariat és a Gaborone Botswana Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia actual Eswatini i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’ apartheid Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’organisme i…

A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de…