Resultats de la cerca

Influït per les seves experiències pictòriques i com a funcionari del Central Office of Information, ha desenvolupat una filmografia caracteritzada pel barroquisme formal i una concepció del cinema alhora enciclopèdica i visionària A més de nombrosos curtmetratges, és autor de The Falls 1980, The Draughtman's Contract 1982, A Zed and Two Noughts 1986, The Belly of an Architect 1987, Drowning by Numbers 1988, premiat a Canes a la millor contribució artística, The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover 1989, premi del Festival Internacional de Catalunya, Prospero's Books 1991, The Baby of…

Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa  1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, formà part de la Comissió…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena , i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera , Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…

Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso…

Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…

A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…

La crisi institucional, provocada per la fi del mandat del president Joseph Kabila sense que s’haguessin celebrat eleccions, es va superar poques hores abans de Cap d’Any Mitjançant un acord, propiciat per la Conferència Episcopal, els representants de l’Aliança per la Majoria Presidencial i de l’oposició van establir que Kabila podrà continuar en el poder fins a les eleccions, que s’haurien de celebrar abans de finalitzar el 2017 Kabila, que havia acabat el segon mandat el 19 de desembre, es va comprometre a no presentar-se en la consulta L’Aliança per la Majoria Presidencial va renunciar,…

Malgrat l’èxit del Mundial de futbol, que va permetre mostrar al món una Sud-àfrica avançada i amb una gran capacitat d’organització, el president Jacob Zuma va ser contestat per una part important de la base social del seu partit, el Congrés Nacional Africà CNA, en el poder des del 1994 Les vagues de funcionaris, que van paralitzar els serveis públics al mes d’agost, i les crítiques del principal sindicat, la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica COSATU, i de la influent Lliga de la Joventut del CNA, el van afeblir en el si del partit, que en la conferència del 2012 ha de decidir qui serà…