Resultats de la cerca
Es mostren 2231 resultats
Pilar del Castillo Vera
Política
Política espanyola.
Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i…
Marta Cid i Pañella
Política
Política.
Llicenciada en psicologia, diplomada en magisteri i logopeda, inicià l’activitat professional en l’ensenyament general bàsic a Amposta Membre d’ERC des del 1978, el 1993 es presentà a les eleccions municipals de la capital del Montsià i fou escollida regidora L’any 2000 formà part de la candidatura Entesa Catalana de Progrés al Senat, i obtingué l’acta per Tarragona Tres anys després centrà la seva activitat política a Catalunya i fou elegida diputada al Parlament Fundadora de la Coordinadora contra el transvasament de l’Ebre, al febrer del 2004 fou nomenada consellera d’educació…
Marià IV d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1345-76), germà i successor de Pere III d’Arborea.
S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…
Chen Duxiu
Política
Intel·lectual revolucionari xinès, fundador del Partit Comunista Xinès.
Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París El 1915 fundà la revista Xin gingnian ‘Nova joventut’, que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919 Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de collaboració…
Lluís Urpinell i Jovani
Literatura catalana
Poeta.
Ha estudiat filologia catalana i anglesa i ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Fou cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze i president de l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana La seva obra poètica comprèn Exili forçós al Walhalla 1976, premi Joan Salvat-Papasseit 1975, Lerwick 1981 i March/Arthur 1985, Tractat d’Ofiologia 1995 i Naips nous 2007 La seva obra lírica és decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista Fruit dels seus estudis sobre el poema…
,
Institut Balear
Historiografia catalana
Institució creada a Palma el 1835 i inaugurada el 1836 com a centre d’ensenyament secundari.
Desenvolupament enciclopèdic El 1936 continuà la seva tasca l’Institut Ramon Llull de Palma Representà la nova mentalitat burgesa que pretenia transformar les estructures que mantenien les forces de l’Antic Règim en el camp de l’educació A partir del treball de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País SEMAP, sota la influència de Gaspar Melchor María de Jovellanos, s’elaboraren les característiques del nou centre Tenia l’objectiu de difondre coneixements útils, en consonància amb els canvis econòmics que es produïen aleshores a l’Estat espanyol, i criticava el model tradicional d’…
André Gédalge
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta avui en dia…
Pierre Jean Marie Froidebise
Música
Compositor, organista i musicòleg belga.
Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i…
Imogen Holst
Música
Musicòloga i directora anglesa.
Filla de Gustav Holst, del qual escriví una biografia 1938, estudis i catàlegs sobre la seva obra, rebé una acurada educació musical al Royal College of Music, on fou deixebla de R Vaughan Williams Tingué una part molt activa en la promoció d’activitats musicals a la Gran Bretanya directora de la secció musical de l’Arts Center de Dartington Hall 1943-51, directora del Festival d’Aldeburgh 1956-77 i fundadora i directora 1953-67 del cor The Purcell Singers Des del 1952 collaborà amb Benjamin Britten, amb el qual escriví The History of Music 1958 També és autora de biografies de…
Claude V ictor Palisca
Música
Musicòleg nord-americà d’origen croat.
Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina