Resultats de la cerca
Es mostren 9945 resultats
pactes de Família
Història
Política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França, Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment la d’entesa en qüestions de política internacional.
Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII,…
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
tractat de Madrid
Història
Pacte imposat al rei Francesc I de França per l’emperador Carles V, que el mantenia presoner a Madrid.
El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…
Toul
Ciutat
Ciutat del departament de Meurthe i Mosel·la, a la Lorena, França, vora el riu Mosel·la i el canal Rin-Marne.
Hi ha indústria de la confecció i vidriera Antiga Tullum Leucorum , fou capital dels gals leucs Bisbat des de mitjan s IV, pertangué després successivament al regne franc, a la Lorena i a l’Imperi Germànic Al s XIII era ciutat imperial Per la pau de Westfàlia 1648 França n'esdevingué mestressa, i Vauban la convertí en plaça forta S'hi destaquen la catedral de Saint-Étienne s XIII-XV, la collegiata de Saint-Gengoult s XIII-XVI i l’ajuntament s XVIII
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Carles VII, rei de França, i Felip el Bo, duc de Borgonya, signat a Arràs el 20 de setembre de 1435.
Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França
Càors
Ciutat
Ciutat de la Guiena, Occitània, capital del departament d’Òlt (Lot), França, situada vora el riu Òlt.
Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als comtes de…
Jaume II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.
Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina