Resultats de la cerca
Es mostren 12920 resultats
radiació adaptativa
Biologia
Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.
Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
guitarrón

Guitarrón
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de grans dimensions, emprat a Mèxic en els conjunts mariachi per a fer la funció de baix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic Jalisco i Nayarit, en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava i el bordonejat puntejat en una sola corda Participa tant en…
card

Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció…
Simon Estes
Música
Baix nord-americà.
Després d’estudiar medicina a la Universitat d’Iowa, estudià cant a Nova York i a Europa El 1965 guanyà el concurs internacional de Munic i el 1966 el concurs Čajkovskij de Moscou Fou contractat per les òperes de Berlín i Roma i, a la tornada als EUA, debutà el 1976 al Metropolitan de Nova York Des del 1972 manté una estreta relació amb el Festival de Bayreuth, on triomfà amb els grans personatges wagnerians, especialment Amfortas, a Parsifal , i L’holandès errant , títol que ha cantat en tots els grans teatres del món Al Liceu ha cantat diverses òperes de Wagner i…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions…
retaule del Conestable
Pintura
Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania, pintada el 1465 per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal.
Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de…
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina