Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Anatomia i fisiologia de la sang
Anatomia humana
Fisiologia humana
La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté uns 4 l o 5 l…
Els aliments
Són anomenats aliments els productes naturals, sia en el seu estat original o un cop sotmesos a diferents processos de transformació, que contenen substàncies nutritives i que es diferencien entre ells per diverses característiques, com ara l’origen —vegetal, animal o mineral—, la consistència —líquida o sòlida—, l’aroma que n’emana, l’aspecte extern, el sabor, etc Incitat per l’instint de supervivència i per la intelligència que el caracteritza, l’ésser humà, al llarg del temps, ha anat incorporant progressivament més tipus d’aliments Així, en el començament l’home fou fonamentalment un…
Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…
digitipuntura
Medicina
Pràctica terapèutica, derivada de l’acupuntura, consistent en l’aplicació de la pressió dels dits en determinats punts del cos humà.
replicant
Cinematografia
Literatura
En les pel·lícules i altres obres de ciència-ficció, robot que reprodueix l’aspecte i el comportament d’un ésser humà.
figurat | figurada
Heràldica
Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís.
panpsiquisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’univers està dotat d’ànima o bé consisteix en unitats psíquiques similars a l’esperit humà.
Hom sol denominar panpsiquisme primitiu l’hilozoisme dels antics filòsofs jònics, o el corrent que des de Giordano Bruno arriba àdhuc a Leibniz Al s XIX el panpsiquisme és representat per GThFechner i EHaeckel
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
fossa
Anatomia animal
Cavitat del cos humà, ampla i poc o molt profunda, l’entrada de la qual és més ampla que el fons.
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina