Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Marc Pastor i Pedron

Marc Pastor
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Novel·lista.
Graduat en criminologia, forma part de la secció científica del cos dels mossos d’esquadra L’any 2007 es donà a conèixer amb la novella Montecristo , que narra les aventures bèlliques d’uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s’enfronten a Himmler El 2008 publicà La mala dona , sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, “Vampir del carrer de Ponent”, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta, novella que ha estat traduïda a una dotzena de llengües Posteriorment ha publicat les novelles L’any de la plaga 2010, Bioko 2013, Farishta 2017, Els àngels em miren…
llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Llei lingüística aprovada per les Corts Valencianes al novembre del 1983.
Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i…
Franz König
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg austríac.
Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El…
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap…
Joan Carreras i Martí

Joan Carreras i Martí
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…
Johan Michael Friedrich Rückert
Música
Poeta i orientalista alemany.
Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una…
Josep Ovara i Piquer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau, Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873
,
Gregorio Salvador Caja
Lingüística i sociolingüística
Romanista espanyol.
Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries parlades a l’…
Galceran Albanell
Educació
Mestre del futur Felip IV.
Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…
Rolf Eberenz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre les denominacions medievals i renaixentistes dels vaixells en les llengües de la península Ibèrica 1972, llibre que conté una extraordinària documentació sobre la marina catalana Ha estudiat aspectes de la sintaxi medieval, en particular del Tirant lo Blanc Ha exercit de professor de lingüística hispànica a les universitats de Basilea, Berna i Lausana Ha escrit, entre d’altres, Schiffe an den Künsten der Pyrenäenhalbinsel ‘Vaixells en l’art de la península ibèrica’, 1975, Semiótica y morfología textual del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina