Resultats de la cerca
Es mostren 2259 resultats
Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…
Examen directe
Patologia humana
L’ examen directe consisteix en l’observació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home causant de la infecció en la mostra de líquids o secrecions orgàniques extretes del pacient L’examen directe es pot realitzar a ull nu, quan l’agent causal del trastorn és visible per a l’ull humà, com els helmints adults en les matèries fecals o bé amb un microscopi, com s’esdevé pràcticament en tots els altres casos Per a detectar microscòpicament els gèrmens es recull una petita fracció de la mostra i es diposita en la superfície del portaobjectes, de manera que quedi cobert amb una pellícula de…
El pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…
Soleia
Literatura catalana
Títol del conjunt poètic publicat el 1977 per Agustí Bartra, que aplega en un sol volum les tres Rapsòdies de la maduresa extrema del poeta.
Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…
Sota la pols
Literatura catalana
Novel·la de Jordi Coca, publicada el 2001.
Evocació de la infantesa d’un nen que viu en el si d’una família amb escassos recursos econòmics i inquietuds, amb la presència d’un pare irascible La postguerra, sense llibertat ni expectatives, accentua la tristesa dominant a l’obra La novella, escrita en primera persona, està dividida en quatre parts i el títol de la darrera és el de l’obra, “Sota la pols”A la primera, “Com un àngel”, el narrador, nascut un any històricament significatiu, el 1936, recorda la seva vida monòtona i trista, en la qual pesa la mort del germà petit, l’any 1947 —el del naixement de Coca— El narrador…
Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja)
Art romànic
Situació Petit conjunt rural integrat per l’església amb elements romànics, la rectoria, el cementiri i un comunidor M Anglada L’església de Sant Pere de Bertí, situada sobre els seus famosos cingles a 825 m d’altitud, centra un poblat de masies disperses, on resideixen avui dia únicament dues famílies Mapa L37-14364 Situació 31TDG361192 Hi condueix una pista que surt entre els quilòmetres 11 i 12 de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, on hi ha un rètol que indica l’hostal de Cal Miqueló Des d’aquest hostal la pista continua en direcció a migdia i a uns 7 km s’arriba a l’antiga…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
Rat-penat nòctul petit
El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor que la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina