Situació
Petit conjunt rural integrat per l’església amb elements romànics, la rectoria, el cementiri i un comunidor.
M. Anglada
L’església de Sant Pere de Bertí, situada sobre els seus famosos cingles a 825 m d’altitud, centra un poblat de masies disperses, on resideixen avui dia únicament dues famílies.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG361192.
Hi condueix una pista que surt entre els quilòmetres 11 i 12 de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, on hi ha un rètol que indica l’hostal de Cal Miqueló. Des d’aquest hostal la pista continua en direcció a migdia i a uns 7 km s’arriba a l’antiga parròquia. Un altre camí tradicional hi va des de Puiggraciós i puja pel perillós Grau Mercader fins al Clascar i Bertí. A la rectoria, ocupada ara com a segona residència, tenen la clau, i també la té el rector de Centelles. (APF)
Història
Parròquia rural situada sobre els famosos cingles de Bertí, dintre de l’antiga demarcació de la baronia i després comtat de Centelles. El castrum Bertini o Bertilli és citat en les delimitacions més antigues de la diòcesi de Vic des del 978; l’església de Sant Pere és citada en la documentació de Sant Miquel del Fai a partir del 1031. Més endavant la parròquia, amb el nom de Bertino, consta en totes les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII.
L’edifici actual, ara en curs de restauració, es degué reedificar al segle XIII i de nou es va modificar el 1437. No té capellà i el culte es redueix a una o dues celebracions a l’any a causa del despoblament gairebé total de l’antiga feligresia. (APF)
Església
Planta de l’església d’origen romànic molt modificada en temps posteriors.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici de planta sensiblement rectangular, cobert amb volta apuntada feta de pedres de cantell o a plec de llibre, possiblement refeta en època posterior. La fàbrica ha estat molt modificada, fet que denoten els diferents gruixos dels murs; les construccions afegides corresponen a dues capelles laterals i al campanar de cadireta de dos ulls, que també es va fer servir de comunidor de la cara de ponent. El portal, situat a la façana de migjorn, és d’arcada adovellada. L’aparell és molt irregular, amb junta de morter de calç força gruixut.
Al costat hi ha l’antiga rectoria, convertida ara, tal com ja s’ha dit, en segona residència. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall, 1962
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 132
- Fabre, Mayer, Rodà, 1982