Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…
Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…
,
Casal de Vinyoles (Centelles)
Situació Aspecte que ofereix el mur exterior de la façana de ponent, amb un aparell fet amb carreuons polits i ben collocats a trencajunt M Anglada El casal de Vinyoles es troba vers l’extrem de ponent del terme de Centelles, al peu de la cinglera que forma la serra de Puigsagordí Aquest casal és situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 345 —y 27,4 31 TDG 345274 Hom hi pot anar agafant la carretera C-1413, de Sant Feliu de Codines a Centelles Havent passat el punt quilomètric 16 i just davant per davant de la carretera que dona entrada a Centelles pel cantó…
Castell de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell Encara el 1213…
Sant Miquel (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Miquel s’alçava a l’actual plaça barcelonina del mateix nom, lloc on hi havia hagut les termes romanes de la ciutat construïdes al segle II Ja existia a mitjan segle X, car consta que l’any 951 la comtessa Riquilda, vídua del comte Sunyer, li féu donació de nombroses propietats també en aquesta època es troba documentat vora el temple un fossar o cementiri, que juntament amb els de Sant Jaume, la catedral Sant Just i Sant Celoni eren els llocs destinats a enterraments cristians dins la ciutat El temple de Sant Miquel figura entre les deu parròquies que tenia el…
Sant Esteve de Coma (Eus)
Art romànic
Situació Antiga parroquial que presidia el poble, avui deshabitat, de Coma ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada en el poble deshabitat de Coma, a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i gairebé al límit amb la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 26’ 18” E Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-619 en direcció a Sornià i després d’haver fet un recorregut d’uns 12,5 km, s’ha de prendre un camí en direcció sud-est que en poc més d’1 km mena directament a Coma PP…
Castell de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…
Santa Maria de Benavarri
Art romànic
Situació Interior del tram de ponent de l’església gòtica, amb un dels murs que correspon al temple romànic anterior, localitzat durant l’excavació duta a terme el 1991 JGarcía Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria es troben a l’interior del posterior temple gòtic bastit sobre seu, dins el recinte del castell de Benavarri JGC Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 Història Aquesta església fou la primitiva parròquia de la població Hi ha constància documental que des del segle XI l’església de Benavarri restà vinculada al bisbat de Roda Sembla que es tractava en origen d’una…
Castell de Capella
Art romànic
El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina