Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a…
Mota de la Vila Vella de Banyuls dels Aspres
Art romànic
Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó entorn de l’…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…
Testaccio

El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…
platja de Migjorn
Platja
Platja de la costa meridional d’Eivissa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de la Canal.
És molt freqüentada per banyistes
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
Académie Royale de Peinture et de Sculpture
Pintura
Institució fundada l’any 1648 a París pel canceller Pierre Séguier i el pintor Charles Le Brun, segons les normes establertes a l’Accademia del Disegno, de Florència (1563), i l’Accademia di San Luca, de Roma (1593).
Es convertí en un important centre d’ensenyament artístic, factor decisiu de la unitat estilística en les arts del regnat de Lluís XIV Fou suprimida el 1793 per la Convenció Nacional
Comunitat Europea d’Energia Atòmica
Economia
Organització creada pel Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu d’establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el desenvolupament de les indústries d’aplicacions pacífiques de l’energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió Europea.
Amb seu a Brusselles, entrà en vigor el 1959 El 1960 creà l’agència de subministrament de l’EURATOM, destinada a crear un mercat regular i equitatiu del combustible i l’energia nuclears per als estats membres Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d’òrgans propis de govern Consell de Ministres i Comissió Per compte de la Unió Europea, des dels anys vuitanta l’EURATOM és la principal impulsora del projecte internacional ITER , l’intent més ambiciós de desenvolupar una…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
La ceràmica de l’antiguitat tardana
La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…