Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Ferran Cremades i Arlandis

Ferran Cremades i Arlandis
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat valenciana També…
,
Sylvia Geszty
Música
Soprano hongaresa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres…
Ileana Cotrubas
Música
Soprano romanesa.
Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres…
,
Ginecomàstia puberal
És anomenat ginecomàstia puberal un trastorn que es presenta amb força freqüència en nens varons que han començat a presentar les modificacions pròpies de la pubertat, consistent en un increment del volum dels pits El trastorn pot afectar una mama o les dues, amb major o menor simetria La mama afectada es presenta tumefacta, amb l’aparició de nòduls, i augmenta de volum en major o menor mesura, segons el cas L’origen del trastorn està en una resposta exagerada del teixit mamari en els nivells hormonals circulants Això no obstant, es tracta d’una resposta passatgera, i el trastorn es resol…
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació és ambigua ja…
Lituània 2012
Estat
El 14 i el 28 d'octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Lituània Els resultats van donar lloc a importants canvis, ja que el partit majoritari a l'anterior Seimas Parlament, la Unió Patriòtica, d'Andrius Kubilius, va passar de 45 a 33 escons, mentre que el partit socialdemòcrata, d'Algirdas Butkevičius, en va guanyar 13 i es va consolidar com a primera força, amb 38 diputats sobre 141 en total, en fàcil coalició amb la tercera força, el Partit Laborista, amb 29 escons en va guanyar 19 Aquest darrer partit va ser, de fet, el més votat 20% dels vots, però va ser objecte d'…
Francesc Oller, a Cassà de la Selva
Descordant la surera a dalt carregant la pelada a baix La Ilustració Catalana , 1903 Francesc Oller i Martinell va néixer a Cassà de la Selva el 1869 El seu avi era taper i la població, arran de les Gavarres, tenia una llarga tradició surera Als setze anys passà a França Durant algun temps treballà com a carrador en una fàbrica de Tolosa Després s’establirà a la Xampanya, primer a Epernay i després a Reims El 1892, quan tenia vint-i-tres anys, creà la seva pròpia empresa, que tenia dues seus la francesa a Reims i la catalana al seu poble La guerra de 1914-18 aturà per força les…
Bielorússia 2017
Estat
Tot i les males relacions del president bielorús, Aliaksandr Lukaixenka, amb les institucions europees, alguna cosa va començar a canviar El mes de febrer del 2017, la Unió Europea va aixecar les últimes restriccions que pesaven des de feia anys sobre el país, incloent-hi la prohibició als alts oficials –Lukaixenka inclòs– d’anar a territori comunitari Més endavant, les autoritats de Brusselles es van mostrar disposades que Bielorússia s’uneixi als països de l’Associació Oriental, que aplega ja cinc països de l’àrea exsoviètica El mes de novembre, el Parlament Europeu va convidar el president…
Estònia 2017
Estat
El 15 d’octubre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a Estònia Considerat el país més digitalitzat del món, el 28% dels electors van votar prèviament, la majoria dels quals de manera digital Els resultats no van sorprendre ningú el Partit del Centre, que controlava l’Ajuntament de Tallinn, va obtenir el 27% dels vots, seguit molt de prop en nombre de regidors pel Partit Reformista, amb el 19,5% dels vots Tanmateix, gairebé la meitat dels regidors del país van ser elegits en llistes independents Estònia va mantenir la política tradicional europeista i atlantista, i el recel envers el…
Manometria esofàgica
Patologia humana
És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten les variacions de pressió…