És anomenat ginecomàstia puberal un trastorn que es presenta amb força freqüència en nens varons que han començat a presentar les modificacions pròpies de la pubertat, consistent en un increment del volum dels pits.
El trastorn pot afectar una mama o les dues, amb major o menor simetria. La mama afectada es presenta tumefacta, amb l’aparició de nòduls, i augmenta de volum en major o menor mesura, segons el cas.
L’origen del trastorn està en una resposta exagerada del teixit mamari en els nivells hormonals circulants. Això no obstant, es tracta d’una resposta passatgera, i el trastorn es resol espontàniament en uns mesos, un any a tot estirar.
Sempre que se’n faci la diagnosi oportuna, que descarti l’existència d’alteracions orgàniques que provoquin el desenvolupament mamari, no cal recórrer a cap mena de tractament, a l’espera de l’evolució natural del trastorn, que habitualment es resol de manera espontània.
Com que el creixement de les mames pot generar preocupació i conflictes psicològics i emocionals en el púber, pot ésser convenient una teràpia de suport psicològic. Només en casos excepcionals, si el creixement mamari és exagerat, no remet amb el pas del temps i genera alteracions psicològiques importants, cap pensar en la possibilitat de procedir a un tractament quirúrgic.