Resultats de la cerca

Fill d’un modest cirurgià militar, estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart Desobeint prohibicions superiors, s’interessà per la literatura revolucionària de l’època Sturm und Drang i estrenà el drama juvenil antiautoritari Die Räuber ‘Els bandits’, 1781 Però les represàlies el feren fugir a Mannheim 1782, on presentà peces teatrals decididament republicanes Fundà la revista Rheinische Thalia i feu amistat amb Charlotte von Kalb, dama influent i sensible que el protegí i instruí Temorós de més persecucions, es traslladà 1875 a Leipzig i a Dresden, invitat pel jurista CG Körner,…

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las…

Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle  i El Orbe Literario   El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor ,  El Guardia Nacional , de Pau Piferrer,  El Constitucional 1839…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…

Fundada pels fenicis, el 714 caigué sota el domini àrab A partir del segle X visqué un període de gran esplendor cultural Ocupada pels Reis Catòlics el 1487, es convertí en el principal port de la flota castellana a la Mediterrània Després d’un període de decadència que durà tot el segle XVII, al XVIII començà una etapa de recuperació econòmica gràcies al comerç amb el continent americà Es conserven notícies disperses sobre una rica vida musical durant el període de domini àrab, esplendor cultural que Màlaga no tornà a viure mai més Als segles XVII i XVIII és coneguda la presència d’una…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…