Resultats de la cerca
Es mostren 41623 resultats
Juan Núñez de Lara
Història
Noble aragonès.
Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà
Mauregat d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (783-788).
Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’
Maria de Xipre
Sepulcre de Maria de Xipre
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1315-1322).
Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup…
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
porfirina
Bioquímica
Nom genèric d’un gran nombre de substàncies, intensament colorades, que contenen en llur estructura el sistema de la porfiria
.
Hom les troba en el protoplasma de les cèllules dels éssers vius constituint la base dels pigments respiratoris El sistema de la porfirina té una gran capacitat per a coordinar àtoms metàllics mitjançant els seus àtoms de nitrogen, amb producció de metalloporfirines, les més importants de les quals són les ferroporfirines, responsables del color de la sang i del transport d’oxigen per la sang arterial hemoglobina, i les magnesioporfirines, intermediàries de la biosíntesi de les clorofilles Les porfirines no coordinades amb metalls no tenen activitat biològica coneguda
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
afidàvit
Dret
Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en quedi constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit
proposició disjuntiva
Gramàtica
Proposició integrada per dos períodes que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra
apuntador
Electrònica i informàtica
Recurs que n’apunta un altre.
Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors