Resultats de la cerca
Es mostren 13638 resultats
Jacint Salvadó i Aragonès
Pintura de Jacint Salvadó i Aragonès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives…
Salvador Sadurní i Urpí

Salvador Sadurní i Urpí
© ARXIU FC BARCELONA
Futbol
Porter de futbol.
Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la…
,
Rosa Sabater i Parera
Rosa Sabater i Parera
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Pianista i pedagoga.
Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d’E Granados,…
,
Josep Rubau Donadeu i Corcellés
Història
Polític republicà.
Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou…
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…
,
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Nikolaj Sem’onovič Tikhonov

Nikolaj Sem’onovič Tikhonov
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més decidida vers els…
Sant Cristòfol de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en un moment…
Castell de la Móra (Granyanella)
Art romànic
No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan Berenguer Saportella i a…
Santa Maria de Fondarella
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de Fondarella, va pertànyer en un primer moment al bisbat de Vic i al final del segle XVI passà al bisbat de Solsona, on encara roman La parròquia de Fondarella és esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Guillem d’Anglesola, senyor del lloc, inicià l’any 1252 tot un seguit de plets contra el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Fondarella El rector de Fondarella contribuí amb 45 sous a la dècima papal de l’any 1279 i amb 37 a la del…