Resultats de la cerca

La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…

Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…

Situació D’aquesta antiga torre circular només roman el setial F Baltà La Torre del Moro és situada dalt la Penya del Moro 276 m Per arribar-hi des de Sant Just cal seguir les indicacions per anar a Can Mèlic, des d’on se segueix en direcció a tramuntana fins a Can Riscol allí s’ha de deixar el cotxe i agafar un senderol en direcció a ponent Mapa 36-16420 Situació 31TDF223834 Història Al final del segle X a Sant Just hi havia almenys dues torres la de Foret, on tenia béns Dadil, que, feta presonera el 985 a Barcelona per Almansor, oferí posteriorment per la seva redempció la meitat a la seu…

Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a…

Aquesta església és situada als afores de Cervera, a ponent, prop de Sant Pere Gros, al costat de la via que unia la vila i el camí ral Sembla que ja existia en el tombant del segle XII al XIII De fet, el 1235, rebé 12 diners com a deixa testamentària de Joan de l’Hospital i la seva esposa Ermessenda L’indret tingué una finalitat assistencial en actuar com a hospital, almenys des d’abans del 1246, any en què se sollicità al consell municipal, inútilment, una ampliació del centre Tot sembla indicar que l’origen d’aquest hospital coincideix amb el de l’església, malgrat que no s’ha pogut…

El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un castell al puig de…

Situació Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat ECSA - J A Adell L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar Mapa 32-12289 Situació 31TCG131675 Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc JAA Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre…

El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…

L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra…