Resultats de la cerca
Es mostren 1100 resultats
Franco Gulli
Música
Violinista italià.
Inicià els estudis de violí amb el seu pare Es diplomà al Conservatori Tartini de Trieste i es perfeccionà amb Arrigo Serato i Joseph Szigeti Fou primer violí de l’orquestra milanesa Pomeriggi Musicali i fundà, amb Bruno Giuranna i Giacinto Caramia, el Trio Italiano d’Archi La seva carrera com a solista internacional el portà a tocar amb les orquestres i els directors més famosos Interpretà sovint repertori de cambra amb la seva esposa, la pianista Enrica Cavallo Fou docent dels cursos d’estiu de l’Accademia Chigiana de Siena i del Conservatori de Lucerna Professor de música de la Universitat…
Manuel González
Música
Guitarrista.
Inicià els estudis de guitarra amb Eduardo Sáinz de la Maza i José Tomás Completà la seva formació a la Manhattan School of Music de Nova York, sota el mestratge de Manuel Barrueco Ben aviat començà una brillant carrera com a solista que l’ha dut a collaborar amb les orquestres més prestigioses, com l’Orquestra Simfònica Europea, la Filharmònica Wolfgang Amadeus Mozart o l’Orquestra de Cambra de Praga, entre d’altres Amb aquestes formacions ha actuat a les principals sales de concerts del món, entre les quals destaquen el Lincoln Center de Nova York, el Teatro Real de Madrid o el…
Francesca Callao i Oliva
Música
Soprano.
Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R Lamote de…
Désiré N’kaoua
Música
Pianista francès d’origen algerià.
S’inicià en la música quan tenia quatre anys Es formà primer a l’Escola de Belles Arts i després al conservatori de la seva ciutat natal L’any 1948 ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lazare Lévy Posteriorment ho fou de Lucette Descaves, i es perfeccionà amb Marguerite Long Entre el 1955 i el 1958 fou convidat per la Filharmònica de Berlín, el 1958 debutà a París, i el 1961 aconseguí el primer premi del Concurs de Ginebra Des del 1967 és professor del Conservatori de Versalles L’any 1974 estrenà el Concert per a piano de J Bruzdowicz, que li fou dedicat Ha realitzat el…
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l'Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’…
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l'Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’…
Sherrill Milnes
Música
Baríton nord-americà.
Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni , de Mozart Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels…
,
Esther Casas
Música
Soprano.
Estudià cant i farmàcia i amplià els estudis musicals a París i Múnic En un principi combinà el recital amb l’òpera, i la seva brillant carrera l’ha portada a actuar en nombrosos teatres alemanys, francesos i escandinaus El 1972 representà a Ais de Provença el Cherubino de Les noces de Fígaro , de Mozart, i actuà a Andrea Chénier , al Gran Teatre del Liceu L’any següent ho feu a Gianni Schicchi , de Puccini, a Madrid, i el mateix any estrenà al Teatre de la Zarzuela La mona de imitación , d’Á Arteaga El 1974 enregistrà un disc de duets amb Montserrat Alavedra i el mateix any…
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina