Resultats de la cerca

El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista Es vinculà al Parti Socialiste PS i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979 El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’aprovació de Jaume…

Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976 Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón Madrid i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza 1989…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle…

Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els …

D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle  1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…

Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern…

Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs…

Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals, i contribuí…