Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
RUMASA
Grup financer de l’Estat espanyol que inicià les seves activitats a partir dels negocis vinaters de la família Ruiz-Mateos a la zona de Jerez.
Liderat per José María Ruiz-Mateos, realitzà una notable expansió del seu negoci amb el boom dels anys seixanta, amb una ostentosa activitat de compra d’empreses, que continuà durant els anys següents El 1983 era el vuitè grup bancari espanyol, amb vint bancs el més important era el Banc Atlàntic de Barcelona prop del 50% del seu capital En el camp de les begudes alcohòliques tenia vins de Jerez Garvey, Dry Sack, de la Rioja Paternina, de cava a Catalunya Segura Viudas, Castellblanch i aiguardents a Chinchón Controlava grans magatzems Galerías Preciados, Marcol, empreses de construcció…
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com…
pollastró
Avicultura
Pollastre de raça lleugera o semipesant, destinat a l’alimentació, que se sacrifica quan té entre 8 i 10 setmanes de vida i un pes que oscil·la entre 600 i 700 g.
higiene en els esports
Part de la higiene que estudia l’alimentació dels esportistes, les condicions que han de tenir els vestits i els requisits que han de reunir els locals on hom practica l’esport.
encendre
Electrònica i informàtica
Fer posar incandescent el filament d’una bombeta o fer passar una descàrrega elèctrica en un fluorescent a fi de produir llum, tancant, per mitjà de l’interruptor, el circuit d’alimentació.
Icterícia del nounat
Definició És anomenada icterícia del nounat una alteració que es presenta els primers dies de vida, caracteritzada per l’aparició d’una coloració groguenca en la pell i les mucoses, causada per un increment en la sang del pigment bilirubina Freqüència, causes i tipus La icterícia neonatal, com la icterícia en general, és deguda a una elevació dels nivells sanguinis de la bilirubina En general, en cada 100 ml de sang hi ha entre 0,1 i 1 mg de bilirubina, substància que es forma en metabolitzar-se l’hemoglobina, un pigment contingut en les hematies o glòbuls vermells, responsable del transport…
euglenozous
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats format per organismes unicel·lulars flagel·lats que presenten diversos tipus de nutrició, incloent-hi la depredació, el parasitisme i el comensalisme, l’autotròfia per fotosíntesi i l’alimentació per osmosi.
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
agricultura de subsistència
Agronomia
Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d’alimentació d’una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina