Resultats de la cerca

Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i…

Si al final de desembre del 2011 semblava que s'obria el camí cap a l'estabilitat política del Kirguizistan amb l'elecció d'un nou Govern de coalició presidit per Omurbek Babanov, al llarg de l'any següent es van succeir diverses crisis polítiques El 22 d'agost dos dels partits de la coalició governamental, Ata-Meken Pàtria i Ar-Namys Dignitat, van abandonar el Govern i van deixar el primer ministre Babanov i el president Atambàiev en una situació fràgil i incòmoda Des del punt de vista internacional, el nou Govern va mantenir una posició propera als interessos russos L'entesa, tanmateix, a…

El procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea va continuar durant tot l’any És previst que a mitjan 2019 s’iniciïn formalment les negociacions, sempre que es verifiqui la implementació de reformes en el Poder Judicial i l’Administració pública, i s’impulsin polítiques específiques en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat L’aprovació de dues noves lleis sobre mitjans de comunicació, fortament criticades per Reporters sense Fronteres i per la Federació Europea de Periodistes, entre altres entitats, també van ser criticades per les autoritats europees, que van demanar-ne la…

Kuwait va retirar el seu ambaixador a l’Iran, al gener, després de l’atac contra l’ambaixada saudita a Teheran a càrrec de manifestants que protestaven contra l’execució del clergue xiïta Nimr Bàkir al-Nimr a l’Aràbia Saudita La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va signar al juliol un acord de cooperació amb el viceministre kuwaitià d’Afers Estrangers, Khàlid al-Jar Allah, per a enfortir les relacions Aquest pacte té com a objectiu complementar la implementació de l’acord de cooperació entre la UE i el Consell de Cooperació del Golf CCG del 1988 D’altra banda, el…

Com a futbolista, ocupà la posició de davanter i destacà pel driblatge i la capacitat golejadora El 1986 fitxà per l’equip de primera divisió del Camerun Tonerre de Yaoundé, amb el qual guanyà la Lliga 1987 Aquest mateix any fitxà pel Mònaco, on jugà cinc temporades i guanyà la Copa francesa el 1991 El 1992 passà al Paris Saint-Germain i guanyà la Lliga francesa del 1995 Posteriorment, amb l’AC Milan 1995-2000 guanyà dues Lligues italianes 1996 i 1999 Cedit al Chelsea 2000, aconseguí la Copa anglesa i, fins a la retirada, jugà amb el Manchester, l’Olympique de Marsella i l’Al-Jazira de Qatar…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al…

Fill d’immigrants croates, estudià filosofia i amplià estudis als EUA En tornar 1968 es dedicà a la docència universitària de filosofia i literatura i a la direcció teatral Alhora collaborà amb moviments d’esquerra, motiu pel qual hagué d’exiliar-se arran del cop d’estat que enderrocà el govern de Salvador Allende Resident a Europa del 1973 al 1989, fou ambaixador a Alemanya entre el 2000 i el 2003 La seva obra reflecteix una gran preocupació per la renovació del llenguatge És autor dels volums de narracions El entusiasmo 1967, Desnudo en el tejado 1969, premi Casa de las…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’apanatge a diferents prínceps…