Resultats de la cerca

Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…

Fill del metge català Marià Figueres i Forges Estudià hidràulica i combustió a Massachusetts EUA Dirigí una plantació de cafè a les muntanyes del sud del país, que per la seva extensió i organització donà origen a una gran cadena agroindustrial El 1942 fou perseguit i expulsat de Costa Rica per la seva actitud crítica envers el govern i s’exilià a Mèxic 1942-44 En tornar fundà el Partido Social Demócrata El 1948 encapçalà la política revolucionària que defensava Otilio Ulate, i quan el Congrés Nacional anullà les eleccions presidencials guanyades per aquest, encapçalà la revolta civil dita…

Estudià direcció escènica 1948-50 i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià Publicà la primera novella el 1978 Il corso delle cose , que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia 1992, que tingué una bona acollida El 1994 publicà La forma dell’acqua , primera de les novelles policíaques protagonitzada per l’inspector…

Visqué també a Barcelona 1977-81 i 1985-88, Sant Cugat del Vallès 1982-83 i Nàpols 1991 La seva joventut, fins passats els trenta anys, estigué dominada per l’addicció a les drogues, especialment l’heroïna, experiència sobre la qual publicà la seva primera novella, Cavalls salvatges 2000 edició revisada el 2016, obra d’impacte per les innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d’un món underground i marginal que s’expressa amb naturalitat en català Seguiren  La serp 2001, ficció històrica situada a la Catalunya medieval la novella infantil  L’alfil sacrificat 2003, premi Fiter i…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980, Lady Valentine…

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…

Situació Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell ECSA - M Davín La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Història No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de Santa Maria Tot i així es pot suposar que el seu…

La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un…