Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Jeroni de Moràvia
Música
Teòric de la música.
Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…
Jacob Vaet
Música
Compositor flamenc.
S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el…
Lars Edlund
Música
Compositor, professor i director suec.
Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna 'Les beatituds', obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet 1971 i La cigale et la fourmi 1974 per a cor i solistes Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director A part de la seva tasca compositiva, docent i…
Jan Panenka
Música
Pianista txec.
Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…
festa dels traginers
Folklore
Història
Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni Abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.
Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques…
Francisco Colomar Prades

Francisco Colomar Prades
Museu Colet
Atletisme
Atleta i dirigent.
S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava ser vicepresident de la federació catalana El 1981 es retirà i fou…
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró

Cartell anunciant el Míting Ciutat de Mataró del 2011 a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’Espanya de 10000…
Òscar Andrés Bellet
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, s’integrà en el Grup d’Exploracions Subterrànies Explorà cavitats de Catalunya, Aragó, València i les Balears i es dedicà bàsicament a la topografia S’especialitzà en l’estudi de la carstificació dels massissos calcaris de Sant Llorenç del Munt i Montserrat i formà part de la campanya Ojo Guareña 1958, a Burgos, on feu la primera fotografia d’aquesta cavitat, la més extensa de l’Estat espanyol Escriví, amb Ferran Termes, Manual de exploración subterránea 1960, pioner a Espanya sobre el tema Entre el 1964 i el 1972 coedità, amb JM Armengou…
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
transmissió hidroestàtica
Tecnologia
Sistema de transmissió de l’energia que es basa en el desplaçament d’un fluid a pressió (de 2 a 300 bars), a baixa velocitat (de 5 a 8 m/s), dins un circuit tancat.
Consisteix bàsicament en una bomba generalment de cabal variable de pistons, d’alvèols o de paletes, en un o més motors hidràulics d’engranatges, de paletes o d’alvèols, en els òrgans de regulació i control distribuïdors, vàlvules de seguretat, etc i en les canonades de comunicació i el dipòsit del fluid Els seus avantatges són la capacitat de proporcionar grans esforços amb petits desplaçaments, la possibilitat de regulació sense salts de l’esforç o de la velocitat, l’absència pràctica de desgastaments mecànics i la possibilitat de transmetre el moviment a indrets de difícil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina