Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
grifó

grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
springbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’1,50 m de longitud, 20 cm dels quals corresponen a la cua, i 85 cm d’alçada a la creu, amb el tronc llarg i esvelt recobert per un pelatge de color bru lleonat.
Els costats i el ventre són blancs, i tenen un replec de glàndules odoríferes collocat a la meitat posterior del llom, al llarg de la columna vertebral, zona sobre la qual hi ha una crinera de pèl Els mascles i les femelles presenten banyes de fins a 40 cm de llargada Viu a les zones d’estepa àrida i bosc clar, i pot fer salts de 2 a 4 m d’alçada i 4 a 5 m de llargada Habita a l’Àfrica, des del cap de Bona Esperança fins al Zambezi És anomenat també antílop saltador
rascletó

Rascletó
Bogbumper (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 19 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva, amb l’esquena tacada de negre i blanc; el mascle té les parts inferiors d’un gris blavenc i la femella ocràcies.
Habita als aiguamolls de l’Europa oriental i hiverna a l’Europa mediterrània i el nord d’Àfrica És migratori als Països Catalans
Les heterobasidiomicètides paràsites o teliomicets: rovells, carbons i afins
Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…
Els ofidiformes
Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
Zoologia 2010
Zoologia
La recuperació de grans mamífers extints als Pirineus L’any 2010 ha estat un any determinant pel que fa a l’inici de la recuperació de grans mamífers als Pirineus El cérvol, l’ós i el llop tornen a córrer per tota la serralada pirinenca Pel que fa al cérvol —que, tot i no haver estat mai tan amenaçat com l’ós o el llop, sobrevivia en petitíssimes poblacions els anys setanta del segle passat— durant el 2010, i de fet uns quants anys abans, ja se’n va demostrar la plena recuperació amb poblacions nombroses i sanes molt ben adaptades a hàbitats sobretot prepirinencs S’ha dut a terme una política…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
rasclet

Rasclet
Greg Schechter (cc-by-3.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb taques negres i punts blancs, i les inferiors d’un gris blavenc amb el ventre, els flancs i les subcaudals barrats de negre i blanc.
Habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa a l’Europa central i meridional, i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental i ocasional rar a les Illes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina