Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
fal·lus
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les fal·làcies, l’espècie més característica del qual és l’ou del diable (P. impudicus).
explosió
Fonètica i fonologia
Barra característica, de desenvolupament vertical i de molt poca durada, que apareix en els espectrogrames com a resultat d’una explosió consonàntica.
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
mont Cerví

El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…
hidrur de bor
Química
Qualsevol compost format per bor i hidrogen.
Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat greus problemes…
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes atribueixen al nom…
gal·lès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica.
És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del segle VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès segle X i la traducció de la Bíblia segle XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre…
Christoph Martin Wieland
Christoph Martin Wieland
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany, fill d’una família de pastors protestants de formació pietista.
Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’Agató’, 1766, Musarion oder die…
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina