Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Economia
Cinematografia
Polític, industrial i exhibidor.
Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…
,
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
marededeu

Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Marès…
Radio Films
Cinematografia
Companyia filial de la RKO nord-americana establerta a Barcelona el 1934 com a seu central a l’Estat espanyol.
L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…
Pere Queraltó i Nou
Cinematografia
Escenògraf i cineasta amateur.
Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…
Unió Catalanista
Política
Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.
Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina