Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
A los que aman
Cinematografia
Pel·lícula del 1997; ficció de 97 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel i Studio Canal + Madrid, Enrique López Lavigne associat ARGUMENT I GUIÓ ICoixet, Joan Potau FOTOGRAFIA Paco Femenía color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Botella MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Olalla Moreno Matilde, Monica Belluci Valeria, Patxi Freylez mestre, Gary Piquer Martín, Julio Núñez mestre, Amanda García Armancia, Christopher Thompson León, Albert Pla Jonás jove, Juan Manuel Chiapella Jonás gran ESTRENA Barcelona i Madrid, 23101998 PREMIS Ciutat de Barcelona 1998 "per la seva aposta…
Raúl Román Guillot
Cinematografia
Muntador i director.
Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de…
Balter Gallart i Verdaguer
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983…
Planella
Pintura
Dinastia de pintors i escenògrafs catalans.
La tradició s’inicia amb Gabriel Planella , dit el I Barcelona 1754 — 1824, que s’inicià en la decoració pictòrica de vidres i porcellanes Tingué cinc fills Bonaventura Planella i Couxello Barcelona 1772 — 1844 estudià a l’Escola de Llotja, on arribà a director i professor de perspectiva i paisatge d’estil neoclàssic d’influència francesa, es dedicà molt a la pintura d’història i a l’allegoria La Reial Junta de Comerç entre déus i genis , féu la decoració d’alguns sostres del nou edifici de Llotja i també moltes obres d’ornamentació pública en les visites oficials de grans personalitats a…
Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Ignasi de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i tractadista d’arquitectura.
Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les…
Joan Josep Guillén i Zambrano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, escenògraf i pintor.
L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…
Alejandro Aravena Mori
Arquitectura
Arquitecte xilè.
Graduat per la Universidad Católica de Chile el 1992, un any abans havia participat en l’exposició internacional d’arquitectura de la Biennal de Venècia El 1993 estudià història i teoria de l’arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i gravat a l’Accademia di Belle Arti di Venezia L’any 1994 creà Alejandro Aravena Architects Fou professor visitant a la Universitat de Harvard 2000-05, on fundà l’estudi Elemental 2001, juntament amb l’enginyer Andrés Iacobelli La major part dels seus projectes estan localitzats al seu país natal, entre els quals sobresurten els…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina