Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Castell de l’Albi
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació ECSA-JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi Mapa 33-16 417 Situació 31TCF277878 Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs quilòmetres al poble de l’…
Sant Sadurní de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Situació Església modificada per construccions tardanes, vista des del costat sud-est, amb l’absis romànic arrebossat ECSA - A Roura Aquesta església és situada al costat de l’actual cementiri del poble de Pesillà de la Ribera, a l’est del nucli urbà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 43,8” N - Long 2° 46’ 11,4” E Pesillà és emplaçat a la riba esquerra de la Tet, 12,5 km a l’oest de Perpinyà per la D-616 Història L’església de Sant Sadurní de Pesillà és coneguda des del final del segle IX La seva història està estretament vinculada al monestir de la Grassa i a la parròquia de Sant Feliu de…
La moneda del comtat de Girona
Art romànic
Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres importants troballes…
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part del mobiliari…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
la Ràpita
Castell
Antic castell i terme del S del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 alou de la Ràpita del Cascall a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta 1149 i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del s XIII la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de…
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…
Pere Balsells i Jofre

Pere Balsells i Jofre
© Generalitat de Catalunya
Economia
Empresari.
Orfe de pare a tretze anys, el 1947 emigrà a la ciutat nord-americana de Boulder Colorado, on compaginà feines diverses amb estudis d’enginyeria aeronàutica a la Universitat Graduat el 1952, amb la seva esposa Joan Charlotte Bartheld també graduada en enginyeria s’establí a Ohio, on es dedicà a la docència a la Universitat de Dayton fins el 1958, any que fundaren la Bal Seal Engineering Company, dedicada al disseny i la fabricació de vàlvules per a extintors Gradualment l’empresa diversificà els seus productes electrònics i electromecànics L’any 1971 començà a exportar a Europa i el 1994…
Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC
Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.
Són gestionats unitàriament per la Fundació Cipriano García, organisme autònom de la CONC Comissió Obrera Nacional de Catalunya L’Arxiu Històric de la CONC fou creat el 1990 i des del 1994 és gestionat per la Fundació Cipriano García Els objectius de l’Arxiu són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica 1939-78 i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació Forma part de la Xarxa d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina