Resultats de la cerca
Es mostren 5557 resultats
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
artesania
Arts decoratives
Producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.
Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques
ambulatori
Medicina
Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.
Forma part de l’organització sanitària d’un país Les funcions principals que els metges fan als ambulatoris són establir un diagnòstic clínic, portar a terme els exàmens preparatoris per a una intervenció quirúrgica, fer un control de la medicació, vigilar l’evolució dels processos patològics, les convalescències, o fer revisions periòdiques de salut En la majoria dels casos el malalt efectua visites successives a l’ambulatori fins que és donat d’alta L’ambulatori forma part, juntament amb el dispensari, dels anomenats centres de salud
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments
sumabilitat de Cesaro
Matemàtiques
Generalització natural de la sumabilitat usual de les sèries, la qual engloba com un cas especial, definida considerant la successió de mitjanes aritmètiques de les sumes parcials.
El terme general és donat per l’expressió ν ν = 1/n u 1 + u 2 + + u n Hom diu que la sèrie { u n } és sumable en el sentit de Cesaro si la successió ν ν convergeix Qualsevol sèrie convergent en el sentit usual és sumable en el sentit de Cesaro, i la suma dóna el mateix valor però, a més, moltes sèries divergents en el sentit usual, com per exemple la sèrie u n = - 1 n , són sumables en el sentit de Cesaro
criteri d’Eisenstein
Matemàtiques
Criteri d’irreductibilitat de polinomis.
Segons el qual, donat un anell principal A com és el cas de l’anell dels enters ℤ, un polinomi amb coeficients en A, g x = a n x n + a n - 1 x n - 1 + + a 0 , per al qual existeix un primer de A, p , tal que p divideix a 1 , a n - 1 , però no divideix a n , i p 2 no divideix a 0 , és un polinomi irreductible sobre el cos de les fraccions de A descomposició d'un polinomi
fórmula de Clairaut
Física
Fórmula que dóna el valor de l’acceleració de la gravetat g en un punt de latitud φ.
L’expressió teòrica és g = g e 1 + 5ω 2 a /2 g e - e sin 2 φ, on g e és el valor de la gravetat a l’equador, a és el semieix major equatorial de l’ellipsoide de referència, e és la seva ellipticitat i w és la velocitat angular de la Terra El valor numèric és donat per l’expressió g = 978,049 1-0,0052884 sin 2 φ, on hom ha pres com a ellipsoide de referència un d’aplatament 1/297
ritme búlgar
Música
Expressió utilitzada per alguns musicòlegs per a referir-se al que posteriorment l’etnomusicologia ha anomenat ritme aksak.
A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"
agregació
Música
Superposició de sons que no respon al model clàssic d'acord o a algun dels seus derivats.
L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina