Resultats de la cerca

Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista  Econometrica  i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat  Re-employment Probabilities over the…

Edità i prologà les Oeuvres économiques et philosophiques de Quesnay 1888 Escriví diversos assaigs sobre el pensament econòmic d’abans dels clàssics Die Maxime laissez faire et laissez passer 1886, Geschichte der Nationalökonomie ‘Història de l’economia nacional’, 1902 El seu germà Wilhelm Oncken Heidelberg 1838 — Giessen 1905 fou un notable historiador

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973

Traslladat als EUA 1931, fou professor a Harvard 1931-75, on dirigí 1948-75 el Harvard Economic Research Project on the Structure of the American Economy Formulà, a partir de l’anàlisi de l’ input-output , establerta per ell, un model estàtic d’explicació de l’estructura econòmica utilitzat com a base de futures previsions o planificacions Aquesta aportació, recollida a The Structure of American Economy 1919-39 1941, fou ampliada a Studies on the Structure of American Economy 1953, on inclou una proposta de dinamització del seu model Premi Nobel d’economia 1973 Elaborà també mètodes de càlcul…

De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou nomenat…

Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946

Mestre de l’emperador Conrad II, és autor d’una collecció de cànons Decretum Brocardum que passà a la collecció de Gracià