Resultats de la cerca

El clot té uns 100 m de llargària per 50 d’amplària al centre s’alça una agulla de pedra com a testimoni del terreny abans de l'explotació La pedra extreta del Mèdol serví per construir els edificis més importants de Tàrraco La pedrera, situada en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionada per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural Al juny del 2014, Abertis obrí al públic un espai d'interpretació i divulgació i inaugurà la museització, conservació i millora de la pedrera  El 2025 s’incorporà…

Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…

El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl 2006,…

Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…

Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué capital i…

L’art maia, especialment l’arquitectura, constitueix un dels trets més importants de la cultura maia Gràcies al descobriment de l’anomenada falsa volta fou possible de cobrir els edificis amb pedra temples de Tikal, del període clàssic incipient i, en la plenitud del clàssic, temples i observatoris astronòmics magnífics i complexos, etc, decorats amb esplèndids relleus sobre estuc Palenque o sobre pedra Copán, famosos, així mateix, per les escultures Piedras Negras i les esteles commemoratives Quiriguá Cap al final de l’època clàssica, al sud del Yucatán, aparegué un nou estil arquitectònic —…

El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou un dels…

Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca Durant aquest…

Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que…