Resultats de la cerca

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…

A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…

La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…

Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…

Situació Una vista de les ruïnes del castell, consistents en un petit tros de mur, l’aparell del qual encara es pot veure M Anglada El castell de Sentfores es trobava situat en un petit turó sobre Can Canonge i prop del Mas Pujolar El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,1 —y 40,6 31 tdg 361406 Per anar-hi, cal sortir de Sentfores en direcció al sud-oest, vers el Mas Pujolar i seguir el camí vers Can Canonge, que voreja el turó del castell, al qual cal enfilar-se pel dret JAA Història Aquest castell tenia…

Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…

Situació Vista general de la vall i del mas on es va fundar aquest monestir cistercenc M Palomares El lloc és situat al fons de la vall de Valldonzella, als vessants llobregatins de la muntanya d’Olorda S’hi podia accedir des de la carretera d’Olorda a Molins de Rei, per un camí força embrossat que surt prop del coll de Can Cuiàs Actualment, el millor camí per anar-hi és des de Sant Feliu de Llobregat remuntant la riera de la Salut o de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF218850 Història El 1147, els esposos Guillem Mir i Sanxa donaren al monestir de Sant Cugat i al seu abat Aleran allò…

Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…