Resultats de la cerca
Es mostren 2177 resultats
Rufino Tamayo
Pintura
Pintor i muralista mexicà.
Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa…
Noëlle Renaude
Teatre
Autora i directora teatral francesa.
Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció destaquen Rose, la…
Frank Castorf
Teatre
Director teatral alemany.
Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…
Peter Agre
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…
Manuel Ausensi i Albalat

Manuel Ausensi
© Fototeca.cat
Música
Baríton.
Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…
,
polimorfisme
Biologia
Fenomen pel qual determinats col·lectius d’individus d’una mateixa espècie o d’òrgans d’un mateix individu inclouen, en llur sí, grups morfològicament diferenciables.
El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als vegetals és freqüent…
Enric Ponsa
Música
Contrabaixista català.
Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de Barcelona i del grup Nits de Jazz i…
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius
telecomunicacions mòbils internacionals 2000
Electrònica i informàtica
Conjunt d’especificacions tècniques marc per al desplegament mundial de la tercera generació de telefonia mòbil, impulsades per la Unió Internacional de Telecomunicacions.
El sistema Europeu UMTS o el nord-americà CDMA 2000 estan dins del marc establert per l’estàndard global IMT-2000
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina