Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
Eveli Dòria i Bonaplata

Eveli Dòria i Bonaplata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Literatura catalana
Economia
Poeta, narrador, decorador i industrial.
Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat El 1903 fou escollit vicepresident de l’Associació Nacional d’Enginyers Industrials El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes El 1909 fou nomenat mantenidor-secretari de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà en…
,
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa…
butadiè
Química
Hidrocarbur tetracarbonat de cadena oberta que conté dos dobles enllaços conjugats, la qual cosa li confereix una gran reactivitat, que és base de molts processos industrials.
És un gas incolor que bull a -4,5°C, d’una olor característica i soluble en els solvents orgànics Industrialment és obtingut per més de 400 mètodes diferents als EUA és produït a partir de gasos de petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè Deu la seva importància a la facilitat de polimeritzar-se en presència de catalitzadors i de copolimeritzar-se amb una gran varietat de composts, donant productes variats d’una gran importància tècnica cautxú sintètic buna 2
British Leyland Motor Corporation
Empresa britànica de construcció d’automòbils, camions, motors dièsel, ginys marítims i industrials i maquinària diversa, fundada el 1952 sota el nom de British Motor Corporation.
, que canvià el 1966 —en fusionar-se amb l’Austin Motor Company Limited, la Jaguar Cars Limited i la Morris Motor Limited— pel de British Motor Holdings Limited El 1968 prengué el nom actual en fusionar-se amb la Leyland Motor Corporation L’estat en prengué el control el 1974 La forta crisi del sector l’obligà a una dura política de reestructuració a partir del 1979 El 1986 passà a formar part de Rover
guerra de Secessió
Història
Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.
El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats,…
El que cal saber del trastorn neurològic per intoxicació
Patologia humana
Hi ha una gran varietat de substàncies industrials i domèstiques que quan són ingerides o inhalades de manera voluntària o accidental poden causar trastorns del sistema nerviós Els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls com ara plom, arsènic o mercuri han d’adoptar les precaucions necessàries per a no ésser-ne afectats i emprar guants i màscara per tal d’evitar de patir trastorns neurològics per intoxicació amb aquestes substàncies Si els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls pesants presenten símptomes generals com cansament, sensació…
la Vall d’Albaida

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…
El desenvolupament de la indústria química: el marc històric
Un text del 1833 pot servir per a introduir correctament el paper del sector químic al començament del segle "En los países donde existen grandes establecimientos de productos químicos, los fabricantes recurren a ellos para hacerse con las substancias que necesitan, pero desgraciadamente carecemos en España de estos establecimientos colosales, cuyo fomento ecsige gran número de fábricas para consumir los productos que elaboran" El Tecnológico Periódico de Artes, Ciencia y Literatura bajo los auspicios de la Real Junta de Comercio de Cataluña , núm 2, Barcelona 1833 En el text s’estableix una…
Cotó i carbó. El ferrocarril de Manresa a Berga
L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina