Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Sant Pere de Vilanoveta (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capçalera d’aquest petit temple situat al cim d’un turó i a frec d’un espadat ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere de Vilanoveta són al cim d’un turó, a frec de l’espadat sobre el riu de Carreu Mapa 33-11252 Situació 31TCG380740 Per anar-hi cal prendre una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que surt de Pessonada i que en 2,8 km porta a les cases de Vilanoveta i la seva església, des d’on, a peu, cal pujar al turó, on hi ha les ruïnes perfectament visibles JAA Història No es coneix cap notícia documental d’aquesta…
Santa Fe de Rauric (Llorac)
Art romànic
L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens…
Santa Maria de Civit (Talavera)
Art romànic
El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ ipsa Vid ”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l…
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la costa, entre la Tet, que en forma el límit nord, i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet) al sud, que pertany gairebé tot al terme, del qual ocupa poc menys d’un terç (782 ha).
La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…
trau
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc, per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
Estaon

Vista del poble d’Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla , que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Sant Julià de Vallventosa (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Aspecte general de les seves ruïnes, pràcticament cobertes de vegetació ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a uns 2 km de Corbera, a la riba dreta de la riera de Sant Julià, en una vinya Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 39’ 3,6” N - Long 2° 40’ 9,6” E Per a arribar-hi, cal situar-se al nucli principal del terme de Corbera de Castell Corbera del Mig, antic veïnat dels Cortals i anar fins al cementiri municipal Des d’aquest lloc cal agafar el camí de terra que s’endinsa per l’antiga Vallventosa pel costat esquerre de la riera de Sant Julià En el punt on el camí travessa el…
Pont de Cabassers
Art romànic
Situació Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora ECSA - JJ Menchón Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora Mapa 32-17444 Situació 31TCF074686 S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef T-702 Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont Pont Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu S’assenta sobre la penya viva per on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina