Resultats de la cerca

El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a…

Les del primer i el segon parell, de grans dimensions, són les úniques adaptades a la locomoció les del tercer i el quart, petites i corbades, serveixen d’òrgans prènsils

És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort

En altres llengües existeixen les denominacions equivalents light music o easy listening music , musique légère , Unterhaltungsmusik , etc La idea de música lleugera posseeix, en ocasions, connotacions clarament pejoratives, però resulta totalment injustificat parlar en termes de més/menys qualitat per a referir-se a l’esmentada oposició En el cas de la música lleugera, es tracta d’un conjunt de músiques les funcions de les quals poden diferir notablement de les pròpies de la música seriosa, ja que hom les entén primàriament com a música d’entreteniment més que no pas amb pretensions merament…

La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…