Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
Andrea Falconieri
Música
Compositor i llaütista italià.
Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el…
El Consell d’Estat culpa el Ministeri de Defensa espanyol de l’accident del Iak-42
El Consell d’Estat dictamina que la responsabilitat de l’accident de l’avió militar espanyol Iak-42, en què van morir 62 militars en estavellar-se a Turquia al maig del 2003, recau en el Ministeri de Defensa i els seus titulars d’aleshores La sentència arriba al cap d’anys d’intents dels familiars de les víctimes de depurar responsabilitats L’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, sempre va assegurar que les condicions de l’aparell eren correctes, cosa que el Consell d’Estat ara desmenteix amb informes en què, abans del vol, ja s’alertava del seu mal estat Federico…
Reconciliació de Turquia amb Rússia i Israel
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, es disculpa per haver abatut un caça rus que volava per la zona fronterera entre Síria i Turquia al novembre del 2015 L’incident va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre ambdós estats i Rússia va imposar una sèrie de sancions sobre importacions i de suspensions de projectes i inversions, entre les quals hi ha el gasoducte de la mar Negra El mateix dia, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia un acord amb Israel que posa fi al litigi per l’atac de l’exèrcit israelià a un vaixell d’ajut humanitari a Gaza en el qual van morir…
Tercera condemna a cadena perpètua per al Xacal
Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal , el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974 És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil…
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la fàbrica amb el…
Zápolyav
Llinatge noble hongarès, el genearca conegut del qual és Benedek Zápolyav, que vivia a l’època dels reis angevins.
Fou pare de Tamás Zápolyav mort el 1375, que fou arquebisbe d’Esztergom el 1367, i de János Zápolyav mort el 1396, governador de Galítzia i Vladimir Uns altres membres destacats foren István Zápolyav mort el 1499, voivoda de Transsilvània, lloctinent del rei Maties I i cap del partit nobiliari que, en morir aquest 1490, donà el tron a Ladislau VII i el seu fill János Zápolyav , que el 1526 esdevingué rei Joan I d'Hongria i voivoda de Transsilvània des del 1510 i fou pare de Joan Segimon Buda 1540 — Alba Iulia 1571, que només regnà a l’Hongria oriental i a Transsilvània 1540-71 i…
Ratés
Escultura
Família d’escultors.
Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat desaparegut el…
Alfons de Castella
Història
Infant de Castella.
Fill de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal, fou utilitzat com a pantalla per la facció contrària a Enric IV de Castella, el qual accedí a confiar-lo a Juan Pacheco, marquès de Villena El rei acceptà que fos jurat hereu del regne, però amb la condició de casar-se amb la seva filla Joana poc temps després revocà la seva decisió i reclamà l’infant Fracassada una primera proclamació a Valladolid, l’any 1465 els seguidors d’Alfons el proclamaren rei a Àvila amb el nom d’Alfons XII i fou reconegut per algunes ciutats El 1467 fou derrotat per Enric IV a la batalla d’Olmedo, però els…
Joan Aguilar i Lara
Metge.
La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina