Resultats de la cerca

És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de …

Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…

Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor de Salzburg i…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat…

Estudià cant a Hilversum i a Amsterdam, i el 1949 debutà a l’Òpera de Viena Parallelament a la seva carrera operística, portà una intensa activitat fent concerts i recitals oratoris i lieder Entre el 1958 i el 1962 actuà amb l’Òpera Nacional Holandesa, i interpretà un ampli repertori que inclou des de les òperes de WA Mozart fins a les de G Verdi, passant per les de ChW Gluck, A Lortzing o O Nicolai, entre d’altres El 1961 ingressà a la Deutsche Oper am Rhein, on debutà amb el paper de Melisanda, que més tard enregistrà sota la direcció d’E Ansermet El 1963 participà a l’estrena…

Estudià amb W Domgraf-Fassbänder i debutà el 1943 a Aussig com a Zerbinetta Ariadna a Naxos Del 1946 al 1951 cantà a la Staatsoper de Berlín, on es destacà en papers de soprano lleugera en òperes de WA Mozart, G Verdi, J Offenbach i R Strauss També actuà amb la companyia de l’Òpera de Viena, amb la qual el 1953 es presentà a Londres El 1957 interpretà a l’Òpera de San Francisco El cavaller de la rosa i Ariadna a Naxos , òpera que cantà també al Festival de Glyndebourne un any més tard Participà en diverses ocasions en els festivals de Salzburg i d’Ais de Provença, amb un gran…