Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Salvador Gil i Vernet

Salvador Gil i Vernet
Medicina
Metge.
Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona 1915 Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic El 1920 fou nomenat professor adjunt d’anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d’anatomia de Salamanca dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec La Universitat Autònoma de Barcelona 1933 el nomenà catedràtic d’urologia Fou el primer director de l’Escola Professional d’Urologia creada el 1954 Es féu mereixedor d’un…
Martín García Puyazuelo
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg, bisbe de Barcelona (1512-21).
Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou enviat a Granada…
Vasco da Gama
Navegant portuguès.
El 1487 fou nomenat cap de la flota de quatre vaixells que deu anys més tard partí cap a l’Índia vorejant l’Àfrica Arribà a Sofala, a la costa oriental març del 1498, i visità Moçambic, Kilwa, Mombasa i Malindi, on els àrabs intentaren de retenir la flota Gràcies a la collaboració d’un pilot indi cristianitzat, pel maig arribaren a Calicut, a la costa occidental índia Malgrat l’hostilitat dels àrabs i dels hindús, Vasco da Gama s’ocupà d’establir bases comercials i tractats amb els reietons locals i tornà a Lisboa, on rebé el títol d’almirall d’Índies A fi de destruir la competència dels…
Jaume de Carreres
Història
Militar
Militar que serví durant quaranta anys el rei arxiduc —després emperador— Carles III.
Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…
Eladi Homs i Oller
Educació
Pedagog.
El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana estat d’Illinois, i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls , diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units De nou a…
Jordi de Hessen-Darmstadt

Jordi de Hessen-Darmstadt
© Fototeca.cat
Història
Mariscal de camp imperial, fill de Lluís VI, landgravi de Hessen-Darmstadt.
Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el 1701 per…
Bernat de Gualbes
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Història
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de…
,
Bernabé Assam
Dret
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir un estudi,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina